lunes, 28 de septiembre de 2009
Opera Pampa, o la história d'Argentina en una hora
viernes, 25 de septiembre de 2009
El transport a Buenos Aires
Aquí deixe un article que van demanar per classe. Una pràctica en temps real. En castellà. A la foto, el bus que agafe cada matí a les 7.30 per anar cap a la facultat.
Tomar un colectivo en la ciudad de Buenos Aires es toda una aventura. Como la ciudad misma. La primera dificultad con la que se encuentra cualquier visitante es saber qué colectivo debe tomar. En la capital hay más de 200 líneas y muchas de ellas se dividen en ramales, lo que complica aún más la situación del turista.
Tanto para subir como para bajar del colectivo se tiene que avisar al conductor con cierta antelación porque sino sigue hasta la siguiente parada. Para los turistas, sobre todo los que vienen de Europa, este hecho es muy diferente, puesto que en sus ciudades los colectivos siempre se detienen en las paradas. Por obligación.
Otro tema interesante para el extranjero es cómo pagar el boleto. Las máquinas solo admiten monedas. Así que es vital estar en posesión de tales preciadas piezas. Las colas que se arman para pagar son también destacables. Una moneda es rechazada, otra cae al suelo… Y todo mientras el conductor avisa de que cierra la puerta.
Hay que vigilar mucho mientras dura el viaje. Siempre hay que estar agarrado a las barras. El peligro de caer al piso o sobre alguien aumenta en proporción a la cantidad de pasajeros que lleva el colectivo. Cuanta más gente, más virulenta la conducción.
Pero todos estos aspectos negativos quedan minimizados cuando se conoce que la red de transporte público porteño soporta una gran cantidad de pasajeros. Sólo en la ciudad viven 3 millones de personas, más los 7 que habitan en el conurbano.
Estos últimos son los que colapsan la red de transporte ferroviario todas las mañanas. La llegada de miles de trabajadores a la ciudad y la salida a la provincia de otros convierte a las estaciones de tren en verdaderos hervideros de gentío.
El problema de las monedas reaparece en estos lugares. Las colas que se forman en las ventanillas para pagar con billetes ocupan los hall de entrada. Las máquinas de cambio exacto absorben cierta cantidad de pasajeros que, prevenidos, llevan su importe exacto para no perder el tren. Pero aún así, el gentío asombra al forastero.
Los subtes tampoco se libran de las aglomeraciones. Sobre todo en horas puntas. Los vagones son insuficientes y muchas veces se debe esperar en el andén a que pase el siguiente. Que posiblemente también venga lleno…
Así pues, si viajan a capital, recuerden que la mejor opción es andar. Porque el ejercicio es sano. Y si su destino queda lejos para ir caminando, prevengan el tiempo que les va a llevar el viaje, porque sino llegarán tarde. Como todos.
jueves, 24 de septiembre de 2009
Colonia, Uruguay
El hall d'entrada, des del segon pis, el de turistes
A la part del darrere del vaixell amb la bandera uruguaia
lunes, 21 de septiembre de 2009
Tardes de picnic i relax
Aquestes espècies de passejos fluvials están de conya per fer el gos. Tothom està ajessat, prenent mate, tocant la guitarra, xerrant...
La tarda ha estat divertida. No en plan festa extrema, perque ningú podia més, però hem jugat al Bullshit (entiendase como Mentiroso) amb les cartes. També ha caigut algún que altre truquet de màgia. En fi, una bona tarda de gossera porteña.
sábado, 19 de septiembre de 2009
Viva México!!
El passat dia 15 a la nit vaig ser invitada pels companys mexicans per celebrar El Grito. El 15 de setembre a les 12 de la nit, tots els mexicans criden Viva México! ben alt, per conmemorar el dia de la independència de l'estat espanyol.
Allá en el rancho grade, allá donde viviiiiiiiiiaaaaaaaa...
A la rica Corona, que a les 9 de la nit ja s'havies esgotat jajajamartes, 15 de septiembre de 2009
Sí, estic viva

Dissabte m'ho vaig passar pipa! Vam anar amb uns amics a patinar sobre gel. I no vaig caure! Feia segles que no hi anava... Des del viatge a Boí Taüll amb l'escola... Què vella que em faig...
La tarda va ser molt divertida. Tots vam patinar. Alguns es van passar més temps a terra (bueno, al gel), però ens van fer riure a tots. El gran protagonista indiscutible va ser William, un brasiler que, definitivament, els patins i ell no són amics. Samba, la que vulguis, però gel... nop.

Foto familia després d'una tarda molt bonica. No pose els noms perque són massa. Érem ARG, MEX (com no! s'apunten a tot), FR, BRA, Bianca (gallega) i jo. Ahhh i el gosset de Flavia, Bono, brasileiro!martes, 1 de septiembre de 2009
Viatge a Luján
Explica la llegenda que la verge va arribar portada per espanyols i portuguesos. Anava a sobre d'un cavall perque pesava molt. Però va arribar un punt que el cavall es va aturar. I no es movia. Van desacarregar-li la verge i va continuar caminant. Li van tornar a posar al damunt i es va aturar una altra vegada. Per això es van quedar allà, a Luján, i és on fundaren la Basílica.
Després vam anar al zoo de Luján. Semblava més una granja-escola que un zoològic, perque no hi havia massa varietat d'animals. Però sense dubte el més impressionant va ser entrar a la gàbia dels tigres i poder tocar-los. I tot fet d'amagat, ja que per llei (i per lògica??) està prohibit tocar els animals. Va ser la primera vegada que "adornamos" a algú, ja que pel mòdic preu de 5 pesos per persona tots ens ho vam passar pipa!















