Aquest cap de setmana passat ha estat relaxant. Llunt de la pol·lució bonaerense. I dels cotxes bojos. L'escapada a Sierra de la Ventana m'ha oxigenat el cap. Llesta per començar una nova tanda d'exàmens.
A la porta d'UADE, amb Julieta, Xime i Marianela
Els dos dies han passat ràpid. Però he disfrutat com una nena petita. Després de 8 horetes de res d'autobus, arribavem a Sierra de la Ventana, un poblet al peu de la serra homónima. Situada dins la provincia de Buenos Aires, limita amb la pampa argentina, cosa que es nota per la repetició de paisatge que es veia des de la finestra. Camp de cereal, encara verd, algun que altre arbre a la llunyania i vaques fent no res.
L'hotel estava bé. Encara que el que va estar genial van ser les companyes d'habitació. A Xime ja la coneixia, vaig a classe amb ella. Xime venia amb una amiga seva, la Marianela. I totes tres vam conéixer la Regina, de Suissa. Ens ho passárem d'allò més bé, sobretot a l'hora de la dutxa i intentant que l'habitació no s'indundés mentre una de nosaltres era dins jajaja.
Amb Regina, de Suïssa, a la porta de l'Hotel Alihuén
Companyes d'habitació
La caminada del dissabte al matí va estar molt bé. Vam pujar el Cerro de Bahía Blanca, de 739 metres. El passeig va durar un parell d'horetes. A la baixada, després de que els genolls feren acte de presència, vam dinar rollo picnic. Un megasandwitx de pernil dolç i dues empanades de carn, amb les quals tothom es va llepar els dits. Només acabar, city tour a càrrec de Gustavo, un noi de la zona. Ens ho va explicar tot amb molta claredat. La tarda va acabar amb una visita guiada a una dels cellers de la zona. Bodega Saldungaray és una de les pioneres del cultiu de vins per aquesta zona. A la nit vam tornar-hi per sopar.
Vista desde Cerro de Bahía Blanca
Sierra de la Ventana, amb el foradet que li dóna el nom
Sopant al celler. A la taula, d'esquerra a dreta: Caro (organitzadora), Regina, Xime, Marianela, Jo i Day (organitzadora)
Diumenge ens esperava una cabalgata. Jo més contenta que unes pasqües! I la meva alèrgia no va fer massa aparició, per sort. A lloms d'en Nahuel vam donar una volta pels voltants de la hacienda on havíem de dinar asado (nyam nyam). Galopar per la pampa va ser impressionant. I vaig recordar, i molt, a la Lluna... Amb la panxa ben plena vam tornar cap a casa. A la pol·lució, als piquets, a les vagues de metro, al col·lapse...
Nahuel, el cimarrón
Zzzzzzzzzzzzzz
0 comentaris:
Publica un comentari