lunes, 28 de septiembre de 2009

Opera Pampa, o la história d'Argentina en una hora

El divendres a la nit vam tenir una altra dosi de cultura. Però aquesta vegada va ser completa. Primer, música, ball, cavalls... tot per explicar la história d'Argentina dels últims anys. I després, com no podia ser d'altra manera, degustant un bon vi i un inmillorable asado. Dels postres no en parle, que a mi lo dolç no em va. Però les crítiques van ser molt favorables.

 
L'interior dels estables, acondicionats com menjador


 
Les parrilles on feien l'asado


 

Amb Lucille (FR) i Andrea (MX), abans de l'espectacle catant el vi i les empanades


 

Moment del show. Els indis amb els cavalls impressionants


 

I els ballarins típics de l'interior, amb certa semblança al zapateao andalús


 
La taula del sopar. D'esquerra a dreta: Kate (USA), Andrea (MX), jo, Alex (ALEM), Leandro (ARG), Petra (Suissa) i Carolina (ALEM)



Si voleu veure un vídeo de l'espectacle, cliqueu aquí.

viernes, 25 de septiembre de 2009

El transport a Buenos Aires

Aquí deixe un article que van demanar per classe. Una pràctica en temps real. En castellà. A la foto, el bus que agafe cada matí a les 7.30 per anar cap a la facultat.

Tomar un colectivo en la ciudad de Buenos Aires es toda una aventura. Como la ciudad misma. La primera dificultad con la que se encuentra cualquier visitante es saber qué colectivo debe tomar. En la capital hay más de 200 líneas y muchas de ellas se dividen en ramales, lo que complica aún más la situación del turista.

Tanto para subir como para bajar del colectivo se tiene que avisar al conductor con cierta antelación porque sino sigue hasta la siguiente parada. Para los turistas, sobre todo los que vienen de Europa, este hecho es muy diferente, puesto que en sus ciudades los colectivos siempre se detienen en las paradas. Por obligación.

Otro tema interesante para el extranjero es cómo pagar el boleto. Las máquinas solo admiten monedas. Así que es vital estar en posesión de tales preciadas piezas. Las colas que se arman para pagar son también destacables. Una moneda es rechazada, otra cae al suelo… Y todo mientras el conductor avisa de que cierra la puerta.

Hay que vigilar mucho mientras dura el viaje. Siempre hay que estar agarrado a las barras. El peligro de caer al piso o sobre alguien aumenta en proporción a la cantidad de pasajeros que lleva el colectivo. Cuanta más gente, más virulenta la conducción.

Pero todos estos aspectos negativos quedan minimizados cuando se conoce que la red de transporte público porteño soporta una gran cantidad de pasajeros. Sólo en la ciudad viven 3 millones de personas, más los 7 que habitan en el conurbano.

Estos últimos son los que colapsan la red de transporte ferroviario todas las mañanas. La llegada de miles de trabajadores a la ciudad y la salida a la provincia de otros convierte a las estaciones de tren en verdaderos hervideros de gentío.

El problema de las monedas reaparece en estos lugares. Las colas que se forman en las ventanillas para pagar con billetes ocupan los hall de entrada. Las máquinas de cambio exacto absorben cierta cantidad de pasajeros que, prevenidos, llevan su importe exacto para no perder el tren. Pero aún así, el gentío asombra al forastero.

Los subtes tampoco se libran de las aglomeraciones. Sobre todo en horas puntas. Los vagones son insuficientes y muchas veces se debe esperar en el andén a que pase el siguiente. Que posiblemente también venga lleno…

Así pues, si viajan a capital, recuerden que la mejor opción es andar. Porque el ejercicio es sano. Y si su destino queda lejos para ir caminando, prevengan el tiempo que les va a llevar el viaje, porque sino llegarán tarde. Como todos.

jueves, 24 de septiembre de 2009

Colonia, Uruguay


El dilluns Bianca i jo vam fer una escapada al país del costat. Amb només 3 horetes ja estàvem a l'Uruguay. Tot gràcies al Elisa Independencia, el vaixell de Buquebus amb el que es travessa el riu La Plata.

El hall d'entrada, des del segon pis, el de turistes

A la part del darrere del vaixell amb la bandera uruguaia

Colonia és un destí típic de vacances. Però té un nosequé que la fa entranyable i no massa turística. De fet, per ser festiu el passat dilluns (era 21 de setembre, dia de la primavera i de l'estudiant), no hi havia massa gent.

Un dels carrers del casc antic

El carrer d'Espanya, que finalitza amb un moll

La zona del centre té tots els carrers empedrats, les cases són baixes i quasi bé totes tenen jardí. En certs llocs semblava Setcases, però sense el fred. Perqué vam tenir un molt bon dia, amb molt de sol. Des del far, les vistes eren impressionants!

Vista del far, amb restes de la muralla que rodejava Colonia


El dia va estar molt entretingut. I el viatge amb vaixell prou còmode. Però el que ho va espatllar tot va ser immigració. Dimarts vaig anar a fer-me la visa d'estudiant però, al sistema argentí, encara estava a Uruguay. Coses de la burocràcia...

lunes, 21 de septiembre de 2009

Tardes de picnic i relax


Un diumenge més, i com ve sent el costum, uns quants (els que hem pogut llevar-nos després de la festa d'ahir a la nit) hem anat a passar la tarda al marge del riu. Aquest cop, a Vicente López.

Aquestes espècies de passejos fluvials están de conya per fer el gos. Tothom està ajessat, prenent mate, tocant la guitarra, xerrant...

La tarda ha estat divertida. No en plan festa extrema, perque ningú podia més, però hem jugat al Bullshit (entiendase como Mentiroso) amb les cartes. També ha caigut algún que altre truquet de màgia. En fi, una bona tarda de gossera porteña.

D'esquerra a dreta: Bianca, jo, Marcelo, Gustavo, Diego, Dafne, la noia finlandesa i una argentina

sábado, 19 de septiembre de 2009

Viva México!!


El passat dia 15 a la nit vaig ser invitada pels companys mexicans per celebrar El Grito.
El 15 de setembre a les 12 de la nit, tots els mexicans criden Viva México! ben alt, per conmemorar el dia de la independència de l'estat espanyol.

Foto de grup amb toooots els mexicans

La festa va ser divertida, amb mariachis en directe, l'ambaixadora (una mica malmesa per la cirurgia estètica)... També van acudir actors de novel·les mexicanes que graven a Buenos Aires. Totes les noies es feien fotos, però ningú sabia qui eren o com es deien!

Allá en el rancho grade, allá donde viviiiiiiiiiaaaaaaaa...

A la rica Corona, que a les 9 de la nit ja s'havies esgotat jajaja


Va ser una nit curiosa, divertida i amb mooolts acudits sobre els conquistadors espanyols. Això de ser d'una nacionalitat cada dia és molt divertit! Encara que de la meva no me n'oblide ehh. Però, tot i així, que VIVA MEXICOO, CABRÓN!!

martes, 15 de septiembre de 2009

Sí, estic viva


Perdó per la tardança, però això de ser estudiant (xD) i viure a Buenos Aires et fa ser una persona moooolt ocupada.Añadir imagen

Des de l'últim post m'han passat moltes coses, que ara no explicaré perque tardaria una eternitat. Així que faré un resumet del cap de setmana passat.

Dissabte m'ho vaig passar pipa! Vam anar amb uns amics a patinar sobre gel. I no vaig caure! Feia segles que no hi anava... Des del viatge a Boí Taüll amb l'escola... Què vella que em faig...

La tarda va ser molt divertida. Tots vam patinar. Alguns es van passar més temps a terra (bueno, al gel), però ens van fer riure a tots. El gran protagonista indiscutible va ser William, un brasiler que, definitivament, els patins i ell no són amics. Samba, la que vulguis, però gel... nop.

Encara que no es vegi massa bé, d'esquerra a dreta: François (FR), Carolina (MX), William (BR), Melanie (FR), Marcelo (Taiwan, ara ARG), Miriam (MX), Ana (MX), jo i Gustavo (xinés ara ARG)

Aquí resta William, després d'innumerables caigudes.

Després de patinar tooota la tarda, s'havien de recuperar els esforços, així que Marcelo i Gustavo ens van portar al barri xinés a sopar. Què bo! I quina ambientació! Tot gràcies, un cop més, a les amistats de la gent de per aquí. Gran sopar i gran vi (que ens van regalar, por nuestra cara bonita :P)

Abans, amb la taula paradeta

Després, tot desèrtic

Diumenge, i per reposar les forces i pair bé, vam quedar a la tarda per anar de picnic al Planetari. S'hi va apuntar prou gent, però erem pocs en comparació a altres activitats que hem anat, perque molts estaven de viatge a Iguazú. Però igualment, una tarda bona. Sobretot amb el test de la Cosmopolitan, ésa gran amiga!

Foto familia després d'una tarda molt bonica. No pose els noms perque són massa. Érem ARG, MEX (com no! s'apunten a tot), FR, BRA, Bianca (gallega) i jo. Ahhh i el gosset de Flavia, Bono, brasileiro!


martes, 1 de septiembre de 2009

Viatge a Luján

Aquest dissabte passat vaig anar amb la gent de BAIS a Luján. És un poble que queda a una hora i mitja de la ciutat, cosa que aquí és moooolt a prop. Primer vam visitar la Basílica de Luján, on hi ha la verge que és la patrona de Buenos Aires.

A la foto, al fons, la Basília, amb Patri i Bianca al davant

Explica la llegenda que la verge va arribar portada per espanyols i portuguesos. Anava a sobre d'un cavall perque pesava molt. Però va arribar un punt que el cavall es va aturar. I no es movia. Van desacarregar-li la verge i va continuar caminant. Li van tornar a posar al damunt i es va aturar una altra vegada. Per això es van quedar allà, a Luján, i és on fundaren la Basílica.

Després vam anar al zoo de Luján. Semblava més una granja-escola que un zoològic, perque no hi havia massa varietat d'animals. Però sense dubte el més impressionant va ser entrar a la gàbia dels tigres i poder tocar-los. I tot fet d'amagat, ja que per llei (i per lògica??) està prohibit tocar els animals. Va ser la primera vegada que "adornamos" a algú, ja que pel mòdic preu de 5 pesos per persona tots ens ho vam passar pipa!








Aquí un video (amb accent a la E, com diuen acá) perque conegueu una mica la gent amb la que m'he ajuntat.